El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple:
Van parlar de literatura. (En van parlar.)
Són tertúlies [...]
Amb els mots privadesa i privacitat es pot designar la condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment de la persona afectada.
De tota manera, en altres casos són més adequats els mots [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig. Tenir la sensació (de quelcom). Sentir fred, calor. Sentir una cremor a l'estómac. Sentir-se un dolor al braç. [...]
Els noms, adjectius, adverbis i verbs que componen els títols de pactes, acords, tractats, declaracions o compromisos s'escriuen tots amb majúscula inicial. Per exemple:
el Pacte Nacional per la Llengua
el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
el Compromís de Casp
el Tractat de No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser útil a algú. De què li serveix d'afanyar-se tant? Ésser apte o propi a un ús. La boca serveix per a parlar. Els bous serveixen per a llaurar. El xerrac serveix per a serrar. La lectura li serveix de distracció. Això li ha servit de pretext. Ell us [...]
Cadascun dels sistemes de fibres d'associació entre segments medul·lars situats, tant al cordó anterior com al lateral o posterior, tocant a la substància grisa. [...]